No vaig poder deixar d'aturar-me de camí a cala Tavallera, saltar de roc a roc i contemplar la llum de primera hora de la tarda d'un dia d'hivern refectida a l'aigua del rec.
El rec ara és viu! I el vell camí ho celebra vestint-se de nou en el seu darrer pas abans d'arribar a l'altre mar, al nostre mar estimat.
El vell camí, ara nou i celós no deixa testar al viatger la bellesa del nostre mar fins al punt final.
I tavallera ho celebra amb intimitat.
Gràcies Port de la Selva.
Gener de 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada